Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal…
acusació
Declaració de culpabilitat falsa o injustificada contra un tercer formulada per individus mentalment desequilibrats.
Aquesta acusació pot comportar conseqüències greus, tant en el terreny civil com en el criminal Els malalts mentals que sovint formulen aquest tipus d’acusació imaginària són el mitòmans, els paranoics, els afectats de deliri crònic i els dements
acusació falsa
Dret penal
Delicte que consisteix a imputar dolosament a alguna persona la comissió de fets que, si fossin certs, constituirien un delicte o una falta no privats, realitzada la imputació davant un funcionari que, per raó del seu càrrec, està obligat a promoure la investigació i càstig dels fets imputats.
acusat | acusada
Dret processal
Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.
En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat
càrrec
Dret
Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
El seu conjunt rep sovint, en el procediment administratiu, el nom de plec de càrrecs
acusador | acusadora
Ingilberga
Història
Darrera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1017).
Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva…
respondre
Contestar (quelcom) per a satisfer una pregunta, una qüestió, una acusació, etc.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina