Resultats de la cerca

La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…

El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement de la…

Fill de Felip de Saluzzo i de Sibilla de Peralta, prengué el nom de la mare per raons d’herència Ribagorçà per part de la mare, estava emparentat per banda del pare amb la casa de Savoia i amb les famílies reials siciliana i catalana era cosí germà dels reis Alfons II i Jaume II de Catalunya-Aragó i del rei Frederic II de Sicília, parentiu que reforçà amb el seu segon matrimoni amb la infanta siciliana Elisabet, filla de Frederic II i vídua del comte Ponç VI d’Empúries, després del 1322 sembla que la seva primera muller fou Sibilla de Cardona Com a hereu de la baronia de Peralta, a la…

Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des d’aleshores…

Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents

Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a ' moneda dels…

Especialitzat en la història i la recerca locals de l’Anoia, publicà  Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme 1960, La Pobla de Claramunt evolució economicosocial d’un municipi de la comarca d’Igualada 1965, Un vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya 1968, Fenologia de la comarca d’Igualada 1970, Mil anys d’història del castell de Tous el govern dels frares Jerònims 1981 i Història de 12 poblacions de la comarca d’Anoia 1986 Des del 1952 fou membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, del qual fou secretari 1969-79, president 1982-85 i sotsdirector 1990-96 El 1965 inicià…