Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del…
destí
Sort reservada a cadascú.
capçalera
Primer tros de la trama
d’un missatge que precedeix la informació pròpiament dita.
Sol ser la part del missatge que indica el seu tipus de contingut o el seu destí Als nodes de les xarxes hi ha unes taules d’encaminament que adrecen els missatges d’acord amb les capçaleres que especifiquen el seu destí final o bé l’adreça del següent node pel qual han de passar
moira
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Cadascuna de les divinitats del destí, en la mitologia grega.
Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim…
Karen Christensen Blixen
Literatura danesa
Escriptora danesa, més coneguda pel pseudònim d’Isak Dinesen.
De família aristocràtica, escriví la seva primera obra, Seven Gothic Tales 1934, en anglès, llengua que posteriorment simultaniejà amb el danès en la seva producció literària En 1914-21 visqué a Kenya, on regentà una granja, experiència a partir de la qual escriví el seu llibre més conegut, Den Afrikanske Farm ‘La granja africana’, 1937, en la qual el continent africà esdevé una projecció dels seus anhels i esperances finalment frustrats Escriví una novella, Gengældelsens veje ‘Els àngels venjadors’, 1944, però el gros de la seva obra obra comprèn narracions Vinter-eventyr ‘Contes d’hivern’,…
Vasilij Grossman
Política
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Enginyer químic de professió, fou corresponsal durant la Segona Guerra Mundial És autor d’obres de teatre, contes i novelles Entre les seves obres destaquen Vsjo tečot ‘Tot passa’, acabada el 1964, publicada el 1970, Za pravoje delo ‘Per una causa justa’, 1952 i Ziz'i sud’ba ‘Vida i destí’, acabada el 1960, publicada el 1983 a Suïsa i el 1988 a l’URSS Tot passa és una novella escrita en forma d’assaig, i el díptic que formen les novelles Per una causa justa i Vida i destí representa una continuació de la tradició realista russa del segle XIX, una epopeia en l’esperit…
destinar
Fixar, determinar, un poder sobrehumà, el destí (d’algú o d’alguna cosa).
Petr Bezruč
Literatura
Pseudònim del poeta txec Vladimir Vašek.
Començà a publicar anònimament el periòdic “Čas” 1899-1903 La seva poesia, centrada sobre el destí del poble silesià, fou editada sota el títol de Slezské písně ‘Cants a Silèsia’, 1909
Licofront
Literatura
Poeta grec.
Residí a Alexandria i treballà en l’ordenació dels poetes còmics de la biblioteca alexandrina Escriví un tractat, Sobre la comèdia , avui perdut, i l' Alexandria , on desglossa la profecia de Cassandra sobre el destí de Troia
Ljuben Karavelov
Literatura
Escriptor i polític búlgar.
És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina