Resultats de la cerca

És una palmera decorativa i relativament resistent al fred, originària del Japó

Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%

Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló, palma Cocos…

Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop…

Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’Excelsa…

Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…

Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada…

Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…