Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
magrana
Folklore
A Elx, nom amb el qual és conegut popularment l’aparell emprat en la Festa d'Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
Consisteix en una plataforma flanquejada per quatre barres metàlliques d’1,80 m d’alçada i coberta per vuit ales daurades i vermelles L’aparell baixa a l’altar major des d’una trampa oberta en la cúpula del temple en sortir les ales s’obren i deixen a la vista l’àngel Un cop obertes, l’aparell sembla una palmera, nom que també ha rebut algunes vegades Quan ha lliurat la palma, l’àngel torna a pujar amb l’aparell, i en arribar a la cúpula les ales es clouen per passar la trampa
magrana
© C.I.C - Moià
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
ball de cintes
Dansa i ball
Dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn del braç aixecat del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes.
La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc, mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Madrid a l’escola d’enginyers agrònoms Collaborà a Joventut , El Poble Català , i amb Miquel Utrillo fundà La Cantonada Publicà els reculls poètics De l’hort i de la costa 1913 Poemes del temps 1918, Vendimiari 1921 i Robins de magrana 1930, força d’acord amb els cànons noucentistes
obert | oberta
esbadocar-se
Obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.
Adam Ważyk
Literatura
Pseudònim del poeta polonès A.Wagman.
Integrat en l’avantguarda polonesa dels anys trenta, fou director de diverses publicacions literàries Els seus primers reculls de poemes, entre els quals destaquen Semafory 1924 i Oczy i usta ‘Ulls i boca’, 1926, són d’un caràcter molt intellectualista i influïts pel surrealisme Posteriorment es decantà per un llenguatge més realista Serce grana , ‘Cor de magrana’, 1944 Labirynt , 1961, i Zdarzenia , ‘Successos’, 1971 Escriví la novella Mity rodzinne ‘Mites familiars’, 1938 i és autor d’assaigs sobre temes literaris, com Mickiewicz i wersyfikacja narodowa ‘Mickiewicz i la…