Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
codast
Transports
Peça d’acer o fusta amb la qual acaba la part de popa de la quilla i que es perllonga per l’obra morta.
En el codast acaben les planxes o els taulons del folre exterior serveix també de suport a l’eix del timó La seva forma depèn del tipus de popa
góndola
góndola per un canal de Venècia
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana
castell
Transports
Estructura d’alguns vaixells de vela, situada per damunt de la coberta superior i compresa entre la roda i el trinquet, aproximadament.
Hom la coneix, també, per castell de proa per a diferenciar-la d’una estructura semblant que hi havia antigament a popa, anomenada castell de popa
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al…
pont
Pont de comandament
Drassanes Dalmau
Transports
Superestructura més elevada d’un vaixell, en el sentit de la mànega, en la qual hi ha el post de comandament, amb tots els aparells de govern de l’embarcació, de comunicació i de control, i la cambra del capità.
Sol ésser anomenat pont de comandament o pont de navegació Quan a la mateixa superestructura hi ha dos ponts, hom anomena pont alt el superior i pont baix l’inferior, i si n'hi ha a la proa i a al popa, són anomenats pont de proa i pont de popa respectivament En els portaavions el pont és generalment una torre lateral
barca
Barques
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.
Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics,…
patí de vela
patí de vela
© Fototeca.cat
Transports
Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió, que fou ideat a Barcelona o a Badalona pels volts de l’any 1928.
El patí de vela, desproveït de timó, és governat pel cos del tripulant en canviar de posició El seu pes és inferior a 100 kg i les seves característiques, reglamentades pels clubs nàutics barcelonins el 1943, són 5,50 m d’eslora i 6,50 d’alçada del pal, arborat a 4,50 m de la popa, damunt els travessers, el qual aparella una vela de ganivet sense botavara, de caients de proa i de popa de 6,10 m i de gràtil de l’escota de 3,60 m
carraca
Transports
Vaixell de gran tonatge, ja al s. XIII, destinat a la càrrega i al transport de tropes.
Era rodó i només navegava a vela Més tard fou proveït d’artilleria De popa quadrada, tenia coberta i castell, amb castellets a proa i a popa El pal major era més alt que el trinquet, i aquest, més alt que el de mitjana Les veles dels pals major i trinquet eren quadres, i la del de mitjana, llatina Els pals tenien cofes La seva capacitat, als s XIV i XV, oscillava entre les 200 i les 600 tones als s XVI-XVII els holandesos en construïren de 2 000 tones per al tràfic amb les Índies Orientals
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals, els dos del…
místic
Transports
Embarcació de dos o tres pals, de buc semblant al xabec, usada antigament a la Mediterrània.
A proa portava un botaló i a popa una botafora, i arborava veles místiques