Resultats de la cerca

Els pentiners, per llur escàs nombre, no arribaren a formar gremi propi i s’integraven dins una corporació mixta En general, com a Girona i Perpinyà, formaven part de les confraries de mercers al segle XVII a Perpinyà estaven units amb els barreters a Tortosa amb els torners A València, pentiners i cistellers reberen ordinacions el 1739 Els de Barcelona eren membres de la confraria de julians mercers vells julià com uns dels estaments des del 1478 el 1668 obtingueren noves ordinacions En desfer-se la confraria el 1801, constituïren un petit gremi de quinze persones…

El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914 De…

Organitzada per Òmnium Cultural  de la Catalunya del Nord, se celebra anualment des del 1989 la setmana següent a Sant Jordi 23 d’abril al Palau de Congressos de Perpinyà Hom hi atorga diferents premis a treballs en llengua catalana en diversos gèneres, especialment del camp literari, dotats per la mateixa entitat organitzadora i també per l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i la Casa de la Generalitat Els premis atorgats són Catalunya Nord, Joves Escriptors, Francesc Català de poesia, Ramon Juncosa de divulgació i periodisme…

Tenia un recorregut de 860,4 km, que calia fer en dues etapes entre Barcelona i Perpinyà, però amb voltes que incloïen el pas pel sud del Llenguadoc Era destinada a automòbils de turisme i de gran turisme, i era puntuable per als campionats d’automobilisme de Catalunya, de França i per als del migdia i sud-oest de França L’any 1965 s’organitzà per darrer cop L’any 2017, el RACC organitzà el Rally Catalunya Històric – Trofeu Dues Catalunyes, una competició de dos dies per carretera tancada i circuit, amb sortida i arribada a Barcelona, i que passa per Perpinyà, que…

La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a…

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895

Se subtitulava “Revue du Classicisme Méditerranéen” i, des del segon número, “Revue Méditerranéenne” Prenia com a models Valéry, Moréas, Maillol, Picasso, Apollinaire, etc, i Virgili, Fídies i Homer Publicava, sobretot, texts o poemes en francès

El nom li fou donat pel fet de la seva velocitat Al s XII llurs plataformes descansaven directament sobre els eixos de les rodes Aquestes primeres diligències milloraren quan hom començà a emprar molles per tal de no fer tan incòmode el trajecte, al s XVIII Habitualment tenien tres compartiments l’anterior, cobert, era el més còmode i hi cabien sis o vuit passatgers de primera classe a la part posterior hi havia el compartiment de segona, i els passatgers de tercera viatjaven en els seients de baca, sobre el sostre, davant l’espai destinat a l’equipatge Desaparegueren gradualment amb l’…

Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret…

Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval