Resultats de la cerca

La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…

Amb els haides haida i els kwakiutls kwakiutl, constitueixen l’anomenat grup dels indis del NW, caracteritzat pels treballs artístics de fusta tòtems, cabanes, canoes, màscares Actualment són uns 5 000 individus

Per la seva flotabilitat ha estat emprada des de l’antigor en la construcció d’embarcacions canoes, rais, etc, suradors, boies, salvavides, etc També s’empra en la construcció aeronàutica i com aïlladora de la calor refrigerador, et i de les vibracions També s’utilitza per a fer embalatges i en la construcció de maquetes i models

Els fijians parlen una llengua del grup oceànic de la família lingüística austronèsica, i llur cultura presenta una gran barreja d’elements melanesis i polinesis La pesca en constitueix la principal activitat construeixen excellents canoes per a llurs pesqueres Dels fijians, és famosa la roba feta d’escorça batanada i decorada amb dissenys geomètrics, com també la ceràmica i les sabates de fusta tallada, que els antics fijians utilitzaven en els banquets canibalescs

Els haides pertanyen a la família lingüística na-denè i, juntament amb els pobles tlingit al N de Vancouver, kwakiutl, tsimshian i salish a la costa de la Colúmbia Britànica, constitueixen el grup cultural dels anomenats indis del Nord-oest L’economia es basa en la pesca del salmó, la caça dels grans mamífers marins i la utilització de la fusta dels boscs Construïren grans canoes, cases amb portes molt treballades, pals totèmics, caixes decorades amb relleus i magnífiques màscares, les peces d’art més interessants dels indígenes de l’Amèrica del Nord Són en procés de desaparició

Modalitat olímpica des del 1936, és practicada en piragües d’una, dues o quatre places dites K-1 5,20 m de longitud per 51 cm d’amplada i 12 kg de pes per a un sol tripulant, K-2 6,50 m de longitud, 55 cm d’amplada i 18 kg de pes per a dos tripulants i K-4 11 m de longitud, 60 cm d’amplada i 30 kg de pes per a quatre tripulants o en canoes d’una o dues places C-1 5,20 m de longitud, 75 cm d’amplada i 16 kg de pes per a un sol tripulant i C-2 6,50 m de longitud, 75 cm d’amplada i 20 kg de pes per a dos tripulants que remen agenollats La principal dificultat per a la pràctica del piragüisme és…

El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…