Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…

Fou inaugurat el desembre del 2009 i disposa d’un camp de 18 forats, camp de pràctiques, green i escola de pitch-and-putt

Fundada a Arbúcies per Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera Des de l’estrena del primer espectacle, Teatre total 1998, reivindiquen una manera de fer al marge dels corrents establerts dins el panorama teatral català del moment L’elecció del nom de la companyia respon a aquesta actitud de lluita per emergir enmig d’actors i companyies ja establerts i reconeguts Han estrenat Som i serem 1999 i El directe 2000, Eeuuropa 2003 i Fum 2008 Han rebut nombrosos premis, com el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor obra de teatre, el de la IV Mostra de Teatre…

Fou constituïda el 1983 i té la seu a Barcelona L’abril del 1990 fou exclosa del registre de Federacions Esportives de Catalunya, fet que comportà l’obertura d’un procés judicial que s’allargà fins l’any 2003 i que s’emmarcà en una disputa amb la Federació Catalana de Futbol sobre la potestat per a obtenir la representativitat d’aquest esport A la vegada era un capítol més de la lluita de l’Administració de l’Estat per evitar la participació de seleccions catalanes en competicions internacionals oficials Al juny del 1991 fou readmesa, a conseqüència d’una sentència del Tribunal Suprem que el…

Segons la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern El terme deriva del llatí vulgar flabiolum , alteració de flabulum derivat de flare , bufar En occità, el terme flaujol apareix ja al segle XII per a anomenar una flauta petita que es toca juntament amb el tamborí Els models medievals de tres forats s’empren encara en moltes cultures, associats a la dansa i la música popular A Catalunya i Mallorca, però, el flabiol tradicional posseeix un nombre superior de forats, normalment vuit, dels quals habitualment se’n…

Té l’origen en l’Acampada Jove, un festival de característiques similars que les joventuts d' Esquerra Republicana de Catalunya organitzaven des del 1996 i que, en traslladar-lo a Sant Celoni, es desvinculà del partit i arrelà a la vila Organitzat des de la seva creació sobretot per l’Ajuntament i celebrat durant dos dies els mesos de juny o juliol, hi participen grups i intèrprets de pop , rock , folk i altres gèneres dels Països Catalans, i ha contribuït a projectar artistes poc coneguts L’any 2012 rebé el premi Altaveu

Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n reproduí el…

Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…