Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
mictofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis de mida petita, amb el cos prim, nu o recobert d’escates.
Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna
macruriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb el dels gadiformes.
Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
ambient extrem
Ecologia
Ambient que exigeix de l’organisme que hi està adaptat una estructura morfològica o un mecanisme bioquímic especials.
Representa un cost en termes energètics o dels canvis compensatoris de la biologia de l’organisme Coincideix amb alguns dels extrems de gradients ambientals com ara la temperatura, la salinitat, el pH, la pressió i la concentració de nutrients En són exemples les aigües termals d’elevada temperatura, les zones polars, les salines o llacs salats, les aigües de les mines molt àcides, els llacs alcalins o les zones abissals
corrent de terbolesa
Hidrografia
Corrent d’aigua carregat de materials en suspensió que es desplaça ràpidament pels pendents dels fons oceànics.
S'origina, sovint, a la plataforma continental i és degut a una esllavissada del terreny provocada per un terratrèmol submarí o per una acumulació excessiva de sediments en un pendent també hi poden influir les oscillacions del nivell marí Es desplaça en forma de massa fangosa i és capaç d’excavar una clivella submarina en roca poc dura o de transportar materials grollers des de la costa a les grans profunditats abissals Sembla, però, que la seva força erosiva és relativament feble
anguil·liformes
![](/sites/default/files/media/FOTO2/anguila.jpg)
Anguila comuna
© Biopix
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que comprèn individus de cos molt allargat, serpentiforme, amb les aletes de consistència blana i pell molt viscosa.
Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només algunes…
Putxinel·lis Claca
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Putxinellis_Claca.jpg)
Putxinel·lis Claca Instal·lació a CaixaForum commemorant el 50 aniversari del Teatre de La Claca (2018)
Fundació La Caixa
Teatre
Grup català de titellaires i teatre amb ninots fundat el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell.
Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La Claca , Les…
acantofira
![](/sites/default/files/media/FOTO3/acantofira_crustacis.jpg)
Acanthephyra pelagica
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis abissals de l’ordre dels decàpodes, presents a la Mediterrània occidental.
fossa marina
![](/sites/default/files/media/FOTO/232811.jpg)
Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció © Fototecacat…
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…