Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
zona de desenvolupament pròxim
Pedagogia
Psicologia
Espai o distància conceptual existent entre el nivell de desenvolupament cognoscitiu real, és a dir, allò que un alumne pot resoldre tot sol, i el nivell de desenvolupament cognoscitiu potencial, o allò que un alumne pot resoldre amb l’ajuda d’un adult o d’un altre company més capaç.
La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol
angiogènesi
Biologia
Procés de formació dels vasos sanguinis en què els nous vasos emergeixen de vasos preexistents.
És típic del desenvolupament embrionari, durant el qual els nous vasos sanguinis penetren dins els òrgans en formació, guiats per la secreció de determinats factors angiogènics És un procés crític per al creixement de qualsevol teixit, àdhuc els tumorals De fet, per tal que un tumor s’expandeixi cal que produeixi factors angiogènics que dirigeixin correctament la formació de nous vasos sanguinis, perquè l’irriguin de manera adequada
blastocist
Biologia
Blàstula primària dels mamífers.
Consta de dues parts principals el trofectoderma, a la perifèria, del qual deriven els annexos embrionaris i part de la placenta, i el blastema embrionari, del qual deriva el nou organisme L’embrió ateny l’estat de blastocist en els primers dies de desenvolupament i roman lliure fins que esgota el material de reserva que conté l’ou després s’implanta en les cavitats de la mucosa de l’úter
amniogènesi
Biologia
Procés de formació de l’amni.
En els rèptils i en els ocells s’esdevé per plegament anterior de l’ectoderm de la gàstrula En els mamífers, el procés s’inicia en l’estat de blàstula secundària i presenta tres modalitats per plegament, com en els ocells, ungulats, carnívors i primats primitius per formació d’una cavitat, en insectívors, quiròpters i primats superiors i per formació d’una fissura en el botó embrionari, en rosegadors
metencèfal
Anatomia animal
Part de l’encèfal embrionari situada al romboencèfal.
Constitueix el romboencèfal anterior i és originari de la quarta vesícula cerebral Forma, al voltant del quart ventricle, la protuberància, el bulb raquidi i el cerebel
Caenorhabditis elegans
Biologia
Espècie del fílum dels nematodes, un cuc cilíndric en forma de fus.
Organisme molt emprat en estudis de genètica i de desenvolupament embrionari, té un nombre constant de cèllules somàtiques 959 l’adult hermafrodita i uns llinatges cellulars invariants Fou el primer animal del qual es disposà de tota la seqüència del genoma, publicada al desembre del 1998 El seu estudi demostrà que els anomenats organismes superiors animals i plantes no difereixen gaire dels anomenats inferiors bacteris pel que fa a l’estructura genètica
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi