Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
presidència del Consell Europeu
Dret
Càrrec que presideix el Consell Europeu.
Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec deixava de ser…
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
polemarc
Història
Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat.
Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
Tribunal Internacional de Justícia
Dret internacional
Tribunal internacional creat el 1945, amb seu a la Haia, conegut també com a Tribunal Internacional de la Haia, que té jurisdicció damunt tots els estats membres de l’ONU i sobre d’altres, com Suïssa, que s’hi han sotmès voluntàriament.
Només hi poden comparèixer els estats com a tals Successor de l’antic Tribunal Permanent de Justícia Internacional 1920-39 de la Societat de Nacions, és format per quinze jutges elegits per l’Assemblea i el Consell de Seguretat Entre els nombrosos afers judicats, destaca el de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited
concili de Jonquièras
Reunió de vuit bisbes de la Narbonesa i la Marca Hispànica amb el metropolità Arnust de Narbona, el 3 de maig de 909, a la vila de Jonquièras (Provença).
Per tal d’arranjar afers disciplinaris, com l’aixecament de l’excomunió a Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló, sota condició d’acatar l’autoritat religiosa de l’arquebisbe, amb el qual s’havia enemistat arran del conflicte provocat anys enrere per l’afer dels bisbes intrusos Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona
tafanejar
Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.
sovnarkhoz
Història
Política
Consells, vigents en 1957-65, encarregats de la gestió de l’economia en cadascuna de les repúbliques de l’URSS.
El seu objectiu fonamental era la introducció d’una certa autonomia de gestió regional en el sistema de planificació central El perill d’un cert protagonisme dels interessos locals enfront dels estatals portà a successives reorganitzacions d’aquests consells, que foren finalment abolits en tornar a l’organització dels afers econòmics en ministeris amb competència per branques en lloc de per zones
federació
Política
Forma d’agrupació estatal que es basa en la unió d’una sèrie d’estats sota una mateixa constitució política.
La qual respecta llur autonomia en els afers interns i estableix un poder superior, l’estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots ells i que té reservades totes aquelles matèries que afecten l’ordre general Els estats federats no poden separar-se de la federació, i la seva participació en el poder federal és determinada per la constitució
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina