Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
anticicló de les Açores
© fototeca.cat
Meteorologia
Àrea anticiclonal, part de la faixa d’altes pressions subtropicals de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire relativament calent i humit (centrada habitualment a la regió atlàntica de les Açores), cenyida pel meandre nord-atlàntic del jet stream.
Quan domina, a la península Ibèrica impedeix que les depressions del front polar traspassin els Pirineus a l’hivern, origina tongades de temps serè i molt fred, amb calmes i boirades matinals d’inversió tèrmica a l’estiu, origina dies de nebulositat mínima, assolellats i sense pluja Quan roman a l’oest de Galícia envia sobre les costes dels Països Catalans vents freds de component nord tramuntana, mestral, cerç
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents…
serradella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors rosades o blanques, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, constret i reticulat.
Es fa en llocs sorrencs, al N de la península Ibèrica, a l’Aquitània i a les Açores, i també és plantada com a farratgera
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
centre d’acció
Meteorologia
Cèl·lula ciclònica o anticiclònica que té estretes relacions amb la circulació de les capes altes de l’atmosfera i presenta un caràcter gairebé permanent a la seva situació.
Té un important paper mecànic director sobre l’evolució del temps a les regions veïnes En són els més coneguts la depressió d'Islàndia i l’anticicló de les Açores per als Països Catalans és especialment rellevant la depressió lígur o baixa pressió de les Balears
cigala
iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci macrur, de l’ordre dels decàpodes, d’uns 30 cm de llargada, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró.
Són característiques les antenes externes en forma d’àmplies paletes La seva carn és comestible Es troba en tota la conca mediterrània occidental, a l’Adriàtic, i a l’Atlàntic des de Portugal a les Açores i al Cap Verd El seu nom científic varia segons la grandària del crustaci
tractat d’Alcáçovas
Història
Tractat signat el 24 de setembre de 1479, a la localitat portuguesa d’Alcáçovas (Alentejo), després de la batalla de Toro (1476), entre la princesa Joana, hereva de Castella, i el seu valedor, el rei Alfons V de Portugal, amb llurs rivals, els reis Isabel i Ferran.
Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea
anfós
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, de cos voluminós, que pot atènyer un metre de llargada, de colors foscs amb taques clares.
Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero
línia alexandrina
Història
Línia de limitació de la sobirania castellana de les terres americanes, establerta pel papa Alexandre VI per la butlla Inter coetera del 4 de maig de 1493.
Orientada de N a S, a cent llegües a l’occident de les illes Açores i de cap Verd, reconeixia a Castella la jurisdicció sobre totes les terres a l’oest d’aquesta línia La seva vigència fou curta, perquè un any més tard, pel tractat de Tordesillas, Castella consentia davant la pressió portuguesa a retirar la seva demarcació unes 270 llegües més a occident, i a fixar així amb Portugal una nova línia, recta, de N a S, de divisió de l’Atlàntic i de les terres conquerides o per conquerir, que s’hi trobessin
acord de Tordesillas
Història
Pacte signat a Tordesillas el 7 de juny de 1494, entre els Reis Catòlics i Joan II de Portugal, pel qual Castella i Portugal fixaren la línia de demarcació de llurs futures possessions a ultramar.
Amb anterioritat a aquest tractat, el papa Alexandre VI, l’any 1493, havia fixat aquesta línia 100 llegües a l’W de les Açores i Cap Verd aquesta disposició no havia satisfet, però, el monarca portuguès, i les tensions amb Castella augmentaren Per tal d’evitar la ruptura hom inicià unes negociacions a Tordesillas, localitat on es reuniren els representants portuguesos Rui de Sousa, João de Sousa i Aires de Almada i els castellans Enrique Enríquez, Gutierre de Cárdenas i Rodrigo Maldonado El resultat fou un acord en virtut del qual la línia de demarcació se situà 370 llegües a l’…