Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
versallès | versallesa
Dit dels soldats i de l’exèrcit regular organitzat per Thiers, sota el comandament de Mac-Mahon, per combatre els comunards (Comuna de París).
tractat de Versalles
© US National Archives
Història
Acord internacional que posà fi a la Primera Guerra Mundial.
D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París , fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc Danzig Gdańsk es convertí en ciutat lliure Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades Les colònies alemanyes foren repartides entre la Gran Bretanya, França, Bèlgica i el…
tractat de Versalles
Història
Acord d’ajuda mútua entre França i Àustria, signat el primer de maig de 1756 com a resposta al tractat angloprussià de Westminster.
Significà una inversió en el sistema d’aliances a Europa i donà pas a la guerra dels Set Anys , durant la qual foren signats dos tractats més, també a Versalles, els anys 1757 i 1759, que concretaven l’ajuda francesa a Àustria
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
tractat de Versalles
Història
Acord entre França i Gènova, signat el 15 de maig de 1768, que consagrà l’annexió francesa de Còrsega.
Gènova, que ja l’any 1764, incapaç de dominar la rebellió de Paquale Paoli , havia permès la presència de tropes franceses, cedí els seus drets de sobirania sobre l’illa en canvi d’una compensació econòmica
Coypel
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou…
classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…
laberint
Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida.
cadira gestatòria
crèdits: Jebulon (creative commons)
Tecnologia
Cristianisme
Seient construït damunt un baiard, apropiat perquè el portin entre dotze homes.
Era usat, fins al temps de Joan XXIII, pel papa en algunes solemnitats
Coustou
Escultura
Família d’escultors francesos dels s. XVII i XVIII.
Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-Dame, París, 1725
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina