Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
descamisat | descamisada
Història
Membre del grup més exaltat i radical de les forces liberals que havien posat fi a l’absolutisme durant el Trienni Constitucional (1820-23).
Foren anomenats així pels mateixos absolutistes
Manifiesto de la Federación de Realistas Puros
Història
Proclama publicada pel novembre del 1826 pels voluntaris reialistes espanyols, partidaris de l’absolutisme i descontents per l’actitud lleugerament més moderada de Ferran VII.
El document propugnava un pronunciament militar per tal de donar el poder al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó És considerat el primer acte públic del carlisme Contribuí poderosament a vigoritzar els alçaments absolutistes catalans guerra dels Malcontents
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
negre
Història
Durant el regnat de Ferran VII d’Espanya, nom que els absolutistes donaren als liberals, com a resposta a la denominació de serviles que els absolutistes havien rebut dels liberals.
Aurora Patriótica Mallorquina
Periodisme
Diari en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, el 15 de juny de 1812.
Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida…
Episodios nacionales
Col·lecció de quaranta-sis novel·les de Benito Pérez Galdós que en el seu conjunt constitueix una vasta descripció de l’evolució historicopolítica de l’Espanya del s XIX.
Les primeres quatre sèries són de deu novelles cadascuna, les quals corresponen als anys 1873-75, 1875-79, 1898-1900 i 1902-07, respectivament la cinquena, formada només per sis novelles, correspon als anys 1908-12 Cadascuna té els seus protagonistes, situats en circumstàncies històriques diferents nacionalisme antinapoleònic, lluites entre liberals i absolutistes, primera guerra Carlina, època de pronunciamientos anterior a la Revolució del 1868 i Restauració del 1875 Les dues darreres sèries reflecteixen el pessimisme de l’autor quant a veure instituïda una vida política…
banda de la fe
Història
Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.
Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme
apostòlic | apostòlica
Història
Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.
El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses per tota la península…
mestís
Al s XIX, als Països Catalans, qualificatiu aplicat, despectivament, pels absolutistes als clergues i bisbes liberals.
Insurrecció Reialista
Història
Revolta que esclatà al Principat, la primavera del 1822, amb l’aparició simultània de partides en una gran part del país, com a reacció contra la constitució de Cadis, reimplantada després de l’alçament de Riego i contra les reformes que comportava.
Cal cercar les causes del suport popular que trobà aquesta revolta en la mala situació econòmica provocada per la migrada collita del 1821 i l’esperada del 1822, els errors de la política impositiva del govern liberal i la campanya contra les noves institucions portada a terme, sobretot, pel clericat, així com la possibilitat d’obtenir amb la soldada una manera de guanyar-se la vida La revolta havia estat organitzada per la Junta Reialista establerta a Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt, el qual es posà en contacte amb els nuclis absolutistes de l’interior i amb alguns caps…