Resultats de la cerca

Als Països catalans, el més ben conservat és l’almodí de València Edificat al segle XIV, seguint la distribució general de les basíliques romanes, fou reconstruït parcialment al segle XVI Conserva pintures populars de diverses èpoques i rajoles de València, entre les quals és notable un altar del 1769 Les línies són austeres i l’exterior és pobre de decoració Des del 1906 conté les collaboracions del Museu Paleontològic El 1969 fou declarat monument històric artístic

És la continuació de l’antic Museu Municipal d’Arqueologia i Belles Arts fundat el 1919 En arqueologia, a part les obres ibèriques i romanes, cal destacar una pica islàmica i els arcs del palau de Pinohermoso Les colleccions d’art van des de la pintura sobre taula del segle XV fins a obres actuals També hi ha una bona sèrie d’escultura i una altra de gravats

El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou installat i catalogat per Eduard Boscà i Casanoves 1843-1924, que hi afegí troballes seves Muntat a l’edifici de l’antic almodí s XIII, reconstruït el 1517, exposa més de vuitanta espècies, entre les quals un megateri incomplet El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Viveros de València

Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…