Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
còrpora
Cos d’una persona o d’un animal sense incloure-hi les extremitats.
corpora allata
Entomologia
Glàndules endocrines dels insectes les hormones secretades per les quals regulen la metamorfosi i la reproducció, entre d’altres funcions.
Són situades a la vora de l’esòfag i estan relacionades amb el sistema nerviós
Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium
Historiografia catalana
Poema panegíric, escrit per l’abat Oliba de Ripoll i dedicat als comtes enterrats al seu monestir.
Desenvolupament enciclopèdic El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per…
lingüística de corpus
Lingüística i sociolingüística
Branca de la linguística que es basa en l’estudi dels fenòmens lingüístics a partir de grans col·leccions de textos en format màquina, anomenats corpora.
Presenta un gran nombre d’interseccions atès que permet, per exemple, dur a terme un estudi descriptiu de la sintaxi de la llengua o de l’ús del lèxic, per exemple La lingüística de corpus ha avançat molt en les últimes dècades gràcies a les possibilitats de tractament del llenguatge natural oferta pels ordinadors, que han permès obtenir de manera ràpida i fàcil una gran quantitat de dades susceptibles d’anàlisi lingüística
Otto pittori italiani
Pintura
Grup de pintors italians fundat el 1952 per Afro Basaldella i integrat també per Renato Birolli, Antonio Corpora, Mattia Moreni, Ennio Morlotti, Giuseppe Santomaso, Giulio Turcato i Emilio Vedova
.
La tònica generalitzada del grup fou una abstracció propera a l’informalisme, cap al qual molts d’ells acabaren decantant-se
Real Academia Española
Institució destinada a vetllar per la puresa i la propietat de la llengua castellana.
Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…
Institut d’Estudis Catalans
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…