Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
imperialista
Partidari de l’imperialisme.
espai vital
Política
Sociologia
Superfície necessària perquè un grup, un poble, una nació, etc, puguin viure, segons el que hom consideri com a població òptima i d’acord amb llurs necessitats bàsiques.
La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital
conferència de Zimmerwald
Història
Reunió socialista internacional que tingué lloc a la localitat suïssa de Zimmerwald, prop de Berna, del 5 al 8 de setembre de 1915.
S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916
Grupo Comunista Internacionalista
Partit polític
Grup trotskista fundat el 1945 a Pa-rís per Manuel Fernández-Grandizio (Munis), antic dirigent de la Sección Bolchevique-Leninista de España.
Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es…
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política exterior de caire…
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà la teoria de les zones d’…
neocolonialisme
Política
Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i els països subdesenvolupats en general.
A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per pressió directa…
Societat de Nacions
Organisme internacional, la creació del qual s’acordà en la conferència de pau de París, el 28 d’abril de 1919.
L’acta constitucional, anomenada pacte, s’incorporà al tractat de Versalles, que entrà en vigor el 10 de gener de 1920 La seva finalitat fou el manteniment de la pau mitjançant la solució pacífica dels conflictes i el desenvolupament de les relacions internacionals Malgrat ésser propugnada pel president Wilson punt catorzè del seu missatge del 1918, els EUA, en no ratificar el tractat de Versalles, no arribaren a formar-ne part Integrada inicialment per 41 estats, el 1925 s’hi incorporà Alemanya, i el 1934, amb l’admissió de l’URSS, arribà a tenir 59 estats membres Els seus òrgans bàsics eren…
feixisme
Història
Política
Ideologia política l’objectiu de la qual és la instauració d’un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.