Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
música de Bayreuth
Música
Música desenvolupada a Bayreuth (Alemanya).
Les primeres notícies de Bayreuth associades a activitats musicals daten del segle XV, època del marcgravi Frederic I, abans burggravi de Nuremberg, que la convertí en capital Sota el seu govern, els contactes amb Prússia foren molt estrets i es mantingueren fins ben entrat el segle XVIII, cosa que tingué una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat Consta l’existència, devers mitjan segle XV, d’una escola de cant amb un cor de dotze a setze nens que cantaven durant els oficis La Reforma s’establí a Bayreuth el 1523 i, com en el cas de moltes ciutats alemanyes,…
Ravello
Localitat
Localitat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada a la península de Sorrento i en un esplèndid emplaçament (315 m alt.) sobre la badia.
Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal
duo
Música
Composició o fragment musical per a dues veus o instruments, amb acompanyament o sense.
Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók
ragnarök
Mitologia
Religions del centre i nord d’Europa
Mite escandinau sobre la fi del món (‘destí final dels déus’), emparentat amb els cants d’Edda.
Després d’una terrible lluita dels déus Odin, Frey i Thor amb els esperits malignes Fenris, Sürts i la serp Migdår, moren els déus i desapareix el món en un incendi Després, però, neix una nova terra on els supervivents recomencen una vida fraterna i feliç Una falsa interpretació del mot donà origen a l’expressió el crepuscle dels déus , immortalitzada per Richard Wagner Götterdämmerung
epitalami
Música
Poema nupcial escrit en diversos metres.
Els més interessants de l’Antiguitat són els epitalamis grecs de Safo i Teòcrit o els llatins de Catul Posteriorment n’escriviren Pierre de Ronsard, B Tasso, etc Per extensió, s’anomena epitalami la cançó basada en aquesta mena de textos, així com la música instrumental destinada a solemnitats nupcials Un dels exemples més coneguts és la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin , de R Wagner
transposició
Química
Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en els transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
Des del punt de vista del grup que migra, les transposicions més importants són les que ocorren amb migració d’una cadena carbonada Poden ocórrer tant per mecanisme iònic anions o cations com radicalari o mitjançant processos concertats Hom coneix un gran nombre de reaccions de transposició, i en són exemples característics les reaccions sigmatròpica, de Wagner-Meerwein, de Claisen, de Beckmann, de transposició allílica i de Curtius
producció
Música
Terme amb el qual hom designa la posada en escena d’una òpera amb un plantejament unitari i coherent de tots els elements que la componen.
Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner 1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada…
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i…
citació
Música
En una obra original, reproduir sense voluntat de plagi un fragment musical folklòric o d’un altre autor.
La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič
cromatisme
Música
Procediment musical consistent en l’alteració en un semitò descendent o ascendent d’una nota o més d’una escala diatònica.
El cromatisme pot presentar-se tant en l’harmonia com en la melodia, i en el sistema tonal hom l’utilitza per a passar d’una tonalitat a una altra Hom troba ja alteracions de tipus cromàtic a l’antiguitat grega i en el cant gregorià, en el qual es reduí a l’ús del si bemoll Amb Gesualdo i Monteverdi, el cromatisme assolí una complexitat i una riquesa comparables només a la d’alguns compositors romàntics, especialment Wagner, Liszt i Strauss Posteriorment, Schönberg donà a les dotze notes de l’escala cromàtica el mateix valor, establint així el total cromàtic , base del mètode…