Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al s IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del s XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el s XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el 1918,…
Brač
Illa
Illa de la mar Adriàtica a Dalmàcia, Croàcia.
És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada…
Split
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del s VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa | pausa mitjana | pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…
marrasquí
(CC0 1.0)
Begudes destil·lades
Licor incolor, una mica glutinós i força dolç, fet amb aiguardent de cireres amargues, fulles de cirerer, vi de raïm i sucre.
Originàriament era elaborat a la Dalmàcia
Libúrnia
Història
Antic nom del territori de la costa adriàtica oriental.
Els seus habitants, els liburns, formaren part de la civilització romana i, en la província de Dalmàcia, constituïren un nucli important per a la romanització de la Illíria i les províncies danubianes
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918