Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
Sant Jeroni de Xàbia
Convent
Antic convent de frares jerònims fundat el 1374 al municipi de Xàbia (Marina Alta), a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba
la Duana
Barri
Barri marítim del municipi de Xàbia (Marina Alta).
Situat a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma —en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni— el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament de s XX per a l’exportació de panses —especialment vers Anglaterra—, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca S'ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme A més de nombrosos hotels, disposa d’unes…
tossal Gros
Massís muntanyós (332 m) de la Marina Alta, que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d’aquest amb el riu de Gorgos.
És termenal dels municipis de Dénia, Xàbia i Teulada
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després…
banys de la Reina
Història
Nom popular amb què són conegudes les restes d’una factoria de peix ( garum
) d’època romana, a la platja d’Ifac (Calp, Marina Alta).
Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblant a d’altres restes de la mateixa zona Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc, algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
la Marina Alta
Comarca litoral del País Valencià, a la regió de Xàtiva, més coneguda amb el nom del Marquesat i també amb el nom de la Marina Septentrional, en oposició a la Marina Meridional o Marina Baixa.
La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…
garum
Alimentació
Salsa de sabor molt forta feta amb peix macerat amb sal.
No hi ha gairebé cap referència de producció de garum als Països Catalans en les fonts grecollatines conservades En diversos llocs de la costa meridional valenciana Xàbia, Ifac, Alacant, Santa Pola han estat localitzats, tanmateix, restes de dipòsits tallats a la roca, arran de mar, d’època romana, que poden ésser relacionats amb la producció de garum o d’algun producte semblant
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a la Duana de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina