Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…
poder temporal
Cristianisme
Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
canelobre
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves…
magisteri eclesiàstic
Educació
Cristianisme
Facultat i exercici de l’Església en virtut dels quals aquesta fixa la doctrina catòlica i la recta interpretació de l’Escriptura.
Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri, en la qual la missió conjunta de…
sacerdot obrer
Cristianisme
Prevere catòlic que exerceix l’apostolat participant plenament en el treball i vida dels obrers.
Dependent indirectament de l’apostolat laic anàleg de la JOC 1925 i de l’experiència de sacerdots als camps nazis, sorgí de la consciència que França era país de missió el 1943 aparegué el llibre d’HGodin La France pays de mission i de les institucions Mission de France i Mission de Paris Sota la protecció del cardenal ESuhard, els iniciadors foren M-RLoew es féu descarregador al port de Marsella, el bisbe AAncel de Lió, RVoillaume, HGodin i d’altres L’actuació decidida a favor dels treballadors suscità aviat l’oposició del catolicisme conservador i foren prohibits per Roma 1955 i 1959 L’…
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del s X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha estat…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà,…
postconciliar
Cristianisme
Dit del període, de les idees, etc, posteriors a un concili, especialment amb relació al concili II del Vaticà.
preconciliar
Cristianisme
Dit del període, de les idees, etc, anteriors a un concili, especialment amb relació al concili II del Vaticà.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina