Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
vol
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vol, un mig vol contornat, un mig vol abaixat
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
Quan el vol es presenta revessat, hom l’anomena vol abaixat Una sola ala és anomenada un mig vol , i la seva posició ordinària és amb l’extrem superior a la dreta i la punta dirigida vers el cap de l’escut en el cas contrari, hom parla d' un mig vol contornat Quan les dues ales del vol són d’esmalts diferents un vol d’atzur i d’argent , hom blasona primer la que és a la destra del camper
repartició
reparticions heràldiques (d'esquerra a dreta): quarterat en sautor; truncat i partit de dos; partit i truncat de dos; semitrinxat i partit; truncat i semitrinxat; semipartit i truncat
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut que resulta de dividir-lo amb més d’una línia.
Les reparticions poden ésser ordinàries i convinents Les reparticions ordinàries ensems es divideixen en regulars o iguals quan les línies deixen el camper dividit en parts iguals o semblants o quasi regulars, i així hom obté l’escut quarterat , tercejat , truncat i partit de dos, partit i truncat de dos, etc, i en irregulars o desiguals quan les divisions són desiguals i d’aquestes en resulten els escuts semitrinxat i partit, partit i semitrinxat, partit i semitallat, semitallat i partit, semitruncat i partit, partit i semitruncat, semitrinxat i truncat, truncat i semitrinxat,…
cantó
cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
lleó
El lleó en l’escut d’armes de Finlàndia
Heràldica
Figura heràldica, una de les més emprades.
La seva representació ordinària és la de rampant, que no cal indicar Altres representacions són el lleó lleopardat o lleó passant , quan es representa passant i amb el cap de perfil Se’n diu lleopard quan és passant però té el cap de cara, i lleopard lleonat quan és en posició rampant però amb el cap de cara Hom parla de cap de lleó quan només es representa el cap de perfil si el cap és representat de cara, hom parla de cap de lleopard , i de lleó de Sant Marc quan ho és assegut, alat, nimbat d’or i posat de cara, tenint entre les potes anteriors un llibre obert que té escrits els mots PAX…
àguila
Heràldica
Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i arpes separades, i la cua baixa i escampada cap avall.
Quan en un escut n'hi ha més de tres, es dibuixen més petites i són anomenades aguiletes
orla
orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
herald
Heràldica
Oficial d’armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d’armes dels participants en els torneigs per comprovar si tots els ornaments, les peces i les figures de l’escut estaven en regla i si els blasons corresponien realment a qui els portava.
Acostumava a vestir unes dalmàtiques decorades amb l’escut del senyor La funció de l’herald fou exercida més tard pel rei d’armes