Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
grapialtesa
Ungüent compost d’oli de malví, resina de pi, cera groga, etc, emprat popularment per a curar les galteres.
matoll
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Geobotànica
Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat
oxocatió
Química
Cadascun dels cations poliatòmics de fórmula general MO x n +, on M representa un metall de transició o un actínid, que contenen àtoms d’oxigen doblement enllaçats a l’ió metàl·lic i que existeixen com a constituents de molècules més complexes (oxisal).
En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant
escloper | esclopera
Oficis manuals
Persona que fabrica esclops.
Als Països Catalans ha tingut tradició la indústria dels esclops de la Garrotxa Olot, Argelaguer, Castellfollit de la Roca, Besalú, de caire familiar, i també n'hi hagué a Vic i a Berga hom emprava fusta de pi, més calenta, però fou substituïda per la de pollancre, més lleugera Els esclopers, en colla, plantaven els bancs de buidar als boscs durant el bon temps Hi hagué també obradors mecànics, especialment a l’Alt Empordà Figueres, Bellcaire
teia
Fusta resinosa de pi i d’altres arbres, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat.
talloil
Tecnologia
Química
Resina líquida obtinguda com a subproducte en la fabricació de pasta de paper a partir de la fusta de pi.
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
micènic
Lingüística i sociolingüística
Llengua en escriptura sil·làbica emprada a Grècia (continent i illa de Creta) entre els s. XV i XII aC.
Resulta de la simplificació del minoic A, llengua fins ara no identificada, i és conservada en diverses tauletes d’argila, trobades a Tebes, a Pilos i a Cnossos, publicades el 1939 per Bennet i desxifrades el 1953 per Ventris i Chadwick El grec en què són escrites és molt arcaic i sembla emparentat amb allò que més tard seran els dialectes arcadi i xipriota Actualment no és acceptada la tesi de Georgiev que veu en el micènic com una mena de koiné feta de trets jònics i eòlics Pel que fa a l’adaptació de la llengua grega a l’escriptura, cal dir que és molt imperfecta les líquides l i r es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina