Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
boa
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és una mica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes habiten en…
lemúrids
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
esciúrids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors caracteritzats pel fet de presentar les dents trituradores de la mandíbula superior proveïdes de crestes i les inferiors simples i còncaves.
Comprèn nombrosos gèneres amb multitud d’espècies arborícoles, de superfície i excavadores, de distribució cosmopolita Els gèneres més típics són els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies Els esquirols comuns viuen a molts boscs dels Països Catalans
coatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels prociònids.
Atenyen un metre de llargada Tenen la cua llarga i el musell allargat, i els ulls i les orelles petits El pelatge és molt dens i de color vermellós Viuen als boscs, i són arborícoles i gregaris Són propis de l’Amèrica Central i la del Sud
escíncids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures, proveïts d’extremitats de poca longitud, o bé sense, de dimensions petites o mitjanes, amb el tronc molt allargat i el cap aixafat.
Són ovípars o vivípars, especialment diürns i d’hàbitats molt diversos Alguns habiten a la sorra, uns altres són arborícoles, etc Són generalment carnívors Inclou nombrosos gèneres i espècies, difosos especialment a Àfrica, al sud d’Àsia i a Austràlia, i amb alguns representants als Països Catalans bívia
cuculiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells caracteritzat pel fet que els seus representants tenen sempre quatre dits, que poden ésser disposats dos cap endavant i dos cap endarrere.
Tots quatre dits, però, són proveïts d’ungles llargues i fortes La cua és només mitjanament llarga i formada per deu rectrius És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d’altres ocells Comprèn dos subordres el primer agrupa els cucuts, i el segon, els musòfags
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació
lorisoïdeus
Mastologia
Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes que atenyen entre 15 i 40 cm, amb el pelatge espès i llanós i els ulls molt grossos i dirigits cap endavant.
Tenen 36 dents, distribuïdes en dues incisives, un ullal, tres premolars i tres molars en cada semimandíbula Són arborícoles i de costums nocturns Comprèn una sola família, la dels lorísids , dividida en dues subfamílies, els lorisins i els galagins Els lorisins asiàtics i africans inclouen els loris i els pottos , i els galagins inclouen els galagos