Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
bucle d’abonat sense fils
Ràdio i televisió
Electrònica i informàtica
Bucle d’abonat en el qual el mitjà de transmissió són les ones de ràdio.
Per a donar aquest servei generalment s’utilitzen sistemes punt multipunt o sistemes de telefonia mòbil
llenguatge d’etiquetatge sense fils
Electrònica i informàtica
Versió reduïda del llenguatge d’hipertexts HTML.
Pertany als llenguatges XML eXtensible Markup Language , que permeten un conjunt restringit de caràcters tipogràfics i que estan estandarditzats pel consorci de la xarxa internet World Wide Web Consortium , abreviat per W3C
Wi-Fi
Electrònica i informàtica
Família d’estàndards de l’IEEE 802.11 que regulen les especificacions de les xarxes d’àrea local sense fils.
El Wi-Fi Alliance és una organització sense ànim de lucre que certifica la interoperabilitat entre els diferents fabricants de productes Així doncs, perquè un producte pugui obtenir el certificat de Wi-Fi, cal que acompleixi les recomanacions bàsiques especificades en els estàndards de l’IEEE i que alhora sigui compatible, que hi hagi interoperabilitat, amb els diferents productes de la resta de fabricants Wi-Fi és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity 'fidelitat sense fils'
WiBro
Electrònica i informàtica
Estàndard coreà per a comunicacions sense fil i de banda ampla.
Forma part dels sistemes anomenats de tercera generació L’any 2005 fou inclòs per la ITU dins de l’estàndard IEEE 80216e La velocitat de dades se situa entre 30 i 50 Mbps, i se suporten velocitats de desplaçament dels usuaris d’uns 120 km/hora Utilitza una tècnica conjunta TDD i OFDMA, amb amplades de banda de 875 MHz A Corea, les comunicacions WiBro treballen dins de la banda ISM al voltant de 24 GHz
numeració
Indústria tèxtil
Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.
Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest…
teixit
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.
L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra,…
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars…
gasa de volta
Indústria tèxtil
Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera
doblar
Indústria tèxtil
Ajuntar dos o més fils, generalment del mateix número, per a formar-ne un de sol.
El doblament és fet abans de retòrcer els fils i, bé que no és imprescindible, millora la qualitat del fil en donar una major regularitat a la torsió