Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
teula
Indústria tèxtil
Premsa contínua emprada en l’acabament dels teixits, formada per un cilindre giratori escalfat que prem fortament contra una superfície metàl·lica arcada i calenta, anomenada també teula
.
El teixit passa entre el cilindre i la teula, i en surt allisat i lluent per la cara que ha relliscat sobre aquesta
chesting
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom aplica als teixits de lli i que consisteix a fer-los passar per una calandra especial que els proporciona un gran atapeïment.
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
horari
Reglament de les hores de sortida i arribada de trens, autobusos, etc, del començament i acabament de les classes d’un centre docent, d’una activitat laboral, etc.
llanternó
Construcció i obres públiques
Construcció, generalment de planta poligonal, més alta que ampla i amb vidrieres laterals, que hom col·loca com a acabament d’alguns edificis per fer claror a l’interior.
enllustrament
Indústria tèxtil
Acabament destinat a modificar l’aspecte superficial dels teixits de cotó, lli, llana o fibres artificials comunicant-los una lluentor més o menys intensa, segons el procediment emprat.
Consisteix a posar el teixit en contacte amb una superfície metàllica polida i exercir-hi una pressió o una fricció
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la…
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
càrrega
Indústria tèxtil
Aprest aconseguit en augmentar el pes dels teixits de seda, cotó, etc, en algunes de les operacions d’acabament, per tal de millorar-ne el tacte i la presentació.