Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
malaltia de Weber-Christian
Patologia humana
Panniculitis no supurativa nodular febril recidivant, d’etiologia desconeguda, caracteritzada per la formació de nòduls inflamatoris necrosats en el pannicle adipós, amb febre, malestar general i símptomes generals de malaltia.
Fou descrita pel metge anglès Frederich Weber 1863-1962 i el nord-americà Henry A Christian 1876-1951
aparell de Weber
Esquema, en vista dorsal, de l’aparell de Weber del peix vermell: 1, aparell de Weber; 2, bufeta natatòria; 3, laberints; 4, vèrtebres; 5, sacs endolimfàtics; 6, canal de comunicació entre laberints
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’ossets que connecten la bufeta natatòria dels peixos cipriniformes amb l’orella interna.
Són vèrtebres modificades que transmeten vibracions sonores des de la bufeta, que serveix de receptor, fins a l’orella
reacció de Wassermann
Reacció de fixació del complement, utilitzada per a la diagnosi serològica de la sífilis.
És una prova d’escassa sensibilitat, i per això actualment hom utilitza proves més específiques
problema de Waring
Matemàtiques
Problema de la teoria de nombres proposat pel matemàtic anglès Edward Waring (Old Heath 1734-98) l’any 1770, consistent a demostrar que per a qualsevol nombre natural n existeix un nombre associat K (n), de manera que qualsevol natural pot ésser representat com una suma, com a màxim, de K (n) termes, cada terme essent una potencia n-èsima d’un natural.
En particular, cada nombre natural hauria de poder ésser representat com a suma de quatre quadrats com a màxim i com a suma de nou cubs Aquest problema fou resolt per Hilbert el 1909
ferment respiratori de Warburg
Bioquímica
Proteïna conjugada que en forma reduïda es distingeix per dues bandes d’absorció (bandes de Soret) al voltant de 600 i de 440 nm.
És conegut també com a ferment groc o citocrom a
macroglobulinèmia de Waldenström
Patologia humana
Malaltia limfoproliferativa de cèl·lules limfoplasmocitoides secretores d’immunoglobulina M.
Ocasiona un quadre clínic caracteritzat per anèmia, acceleració de la velocitat de sedimentació globular, manifestacions hemorràgiques, síndrome d’hiperviscositat sanguínia, hepatosplenomegàlia i adenopaties És pròpia de persones de més de 50 anys
regla de Walden
Química
Regla enunciada per P. Walden l’any 1906 que relaciona la conductivitat a dilució infinita (Λ0) d’un electròlit donat amb la viscositat (η0) del dissolvent en el qual ha estat feta la mesura de conductivitat, d’acord amb la fórmula Λ0η0 = constant.
Aquesta regla és vàlida únicament de forma aproximada, perquè sofreix desviacions a causa de la solvatació dels ions, que provoca variacions en llur radi eficaç D’altra banda, els ions voluminosos poc solvatats, com és el cas del tetraalquilamoni R 4 N + , en mantenir radis similars en diversos solvents, l’acompleixen més rigorosament
inversió de Walden
Química
Fenomen descobert per P.Walden l’any 1896, consistent en la inversió de la configuració d’un àtom de carboni asimètric com a conseqüència de l’atac d’un reactiu nucleofílic, mitjançant un mecanisme de substitució nucleofílica bimolecular (SN2).
Hom pot obtenir així un producte dextrogir a partir d’un substrat levogir La inversió de Walden té una gran importància en l’estudi dels mecanismes de les reaccions de substitució
transposició de Wagner-Meerwein
Química
Denominació genèrica de les transposicions que transcorren a través d’ions carbè.
El primer exemple conegut fou la transformació, observada per Wagner l’any 1899, de borneol en camfè, que transcorre d’acord amb l’esquema Posteriorment, Meerwein estengué l’estudi d’aquest tipus de transposicions moleculars i n'observà en el camp dels composts monocíclics i acíclics Totes aquestes transposicions transcorren amb formació d’un ió carbè, primari o secundari, que evoluciona cap a un de terciari, més estable, i aquest intermedi és finalment neutralitzat per un reactiu nucleòfil present en el medi o per eliminació d’un protó Les transposicions de Wagner-Meerwein són processos…
procés Wacker
Química
Procediment industrial per a la preparació d’acetaldehid a partir d’etilè, mitjançant una oxidació catalitzada per sals de pal·ladi (II) acetaldehid).