Resultats de la cerca

Postula que el moment d’inèrcia d’un cos de massa m respecte a un eix que és a una distància d del centre de gravetat del cos és igual al moment d’inèrcia respecte a un eix parallel a l’anterior i que passa pel centre de gravetat I o augmentat del moment d’inèrcia que tindria si tota la massa restés concentrada en el centre de gravetat Formalment hom l’escriu I = I o + md 2

Té un valor de 5,67032 × 10 -8 Wm -2 K -4 el seu símbol és σ, i és el resultat de l’expressió σ=π 2 k ⁴/60 h 3 c 2

Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent

Consisteix en un dipòsit de vidre, dotat d’un sistema de sifó per al buidatge automàtic i un braç lateral per a la circulació dels vapors provinents d’un matràs bullidor acoblat a la part inferior de l’aparell, a l’interior del qual hom colloca un cartutx de paper porós que conté el sòlid del qual hom vol extreure la substància sòlida, de tal manera que el líquid condensat en un refrigerant acoblat a la part superior hi degoti

Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de Schrödinger

L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina

Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy