Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
caràcter òptic
Electrònica i informàtica
Caràcter amb una froma especialment concebuda per ésser llegit fàcilment per un dispositiu de lectura òptica
.
tràveling òptic
Cinematografia
Moviment d’aproximació o d’allunyament aparent de l’objecte filmat, que s’aconsegueix variant la distància focal del zoom
.
signe òptic
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes
centre òptic d’una lent
Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
elements cardinals d’un sistema òptic
Física
Conjunt de tres parells de punts (focus objecte i focus imatge, punt principal objecte i punt principal imatge, punt nodal objecte i punt nodal imatge) i tres parells de plans (pla focal objecte i pla focal imatge, pla principal objecte i pla principal imatge, pla nodal objecte i pla nodal imatge) que determinen un sistema òptic centrat pel que fa a la representació òptica (formació geomètrica d’imatges), i que es caracteritza pel fet que els augments hi prenen valors especials. Són anomenats també punts cardinals o punts de Gauss.
pla vertical
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Superfície vertical, i usualment plana, interposada entre l’ull, o centre de projecció o de vista, i la figura o figures que hom vol representar o que són representades i que reben d’ella llur projecció.
Correspon a la superfície real del dibuix, quadre, relleu o fotografia
electró de valència
Física
Electró de les capes més externes d’un àtom i, en un sòlid, electró de la banda de valència (banda d'energia).
afocal
Sistema òptic afocal
© fototeca.cat
Física
Dit del sistema òptic centrat de distància focal infinita.
Un exemple de sistema afocal respecte als objectes situats a l’infinit és el constituït per dues lents convergents tals que el focus imatge de la primera coincideixi amb el focus objecte de la segona