Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
vidre flint
Física
Vidre òptic, molt dispersiu, amb un índex de refracció que pot arribar fins a 1,9.
És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics
estigmàtic | estigmàtica
Física
Dit d’un sistema òptic que converteix tots els raigs que emergeixen d’un punt objecte en raigs que convergeixen en un segon punt (o punt imatge).
El dioptre és aleshores estigmàtic per al parell de punts considerat Hom diu que el dioptre és estigmàtic si ho és per a tots els punts dels seus espais objecte i imatge El mirall pla és estigmàtic, mentre que la resta de sistemes òptics només ho és per als raigs paraxials
aberració
Fotografia
Deformació o alteració de les imatges fotogràfiques.
Els objectius fotogràfics presenten les aberracions pròpies dels sistemes òptics A causa del cost de llur correcció són corregides només en part proporcionalment a la lluminositat dels objectius i segons les necessitats de llur utilització, de manera que aquests conserven un cert grau d’astigmatisme i d’aberració d’esfericitat
efecte Christiansen
Física
Efecte produït en travessar la llum una suspensió d’una substància finament dividida en un líquid.
A causa de les diferents dispersions de les pólvores suspeses i del líquid, la suspensió només deixa passar les radiacions les freqüències de les quals pertanyen a la banda estreta de l’espectre per a la qual líquid i pólvores tenen el mateix índex de refracció Aquest efecte és aprofitat per a confeccionar filtres òptics filtres passa-banda
dopa
![](/sites/default/files/media/FOTO/dopa.jpg)
Dopa
©
Bioquímica
Farmàcia
Aminoàcid monoaminocarboxílic que es dóna en gairebé totes les lleguminoses i en els mamífers; prové de l’oxidació de la tirosina catalitzada per la tirosinasa.
Té una gran importància com a pas intermedi en la biosíntesi de les catecolamines En són coneguts els tres isòmers òptics, dels quals el que es dóna a la natura és la forma levogira És obtinguda per extracció d’algunes lleguminoses, d’on precipita en forma de sal de plom, que hom tracta amb àcid sulfhídric
camp visual
Física
Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
En les zones centrals del camp la visió és més perfecta que en les perifèriques La conservació del camp visual normal depèn de la integritat de la funció de la retina, del nervi òptic, del quiasma, i de les vies i els centres òptics L’exploració del camp visual, que pot ésser manocular o binocular, és duta a terme mitjançant la perimetria o la campimetria
meteor
Meteorologia
Qualsevol fenomen produït dins l’atmosfera terrestre.
Hi ha meteors aeris , tots relacionats amb els vents aquosos, deguts a la condensació, la precipitació i la congelació del vapor d’aigua atmosfèrica boira, núvols, pluja, pedra, rosada, gebrada lluminosos , deguts a fenòmens òptics de reflexió, refracció o difracció dels raigs del sol arc de Sant Martí, halos, corones i elèctrics , produïts per la càrrega elèctrica atmosfèrica llamp, tro, foc de Sant Telm
unitat de discs
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a la lectura i l’enregistrament dels discs flexibles.
Té una ranura por on és introduït el disc, els mecanismes de gir adequats i els caps òptics mòbils corresponents, capaços de desplaçar-se per la superfície del disc i situar-s’hi sobre un punt qualsevol a fi de poder incidir en un sector d’una pista Les unitats de discs poden anar incorporades a l’ordinador o bé constituir un aparell independent, a part, connectat apropiadament a l’ordinador
banc òptic
Fotografia
Física
Dispositiu destinat fonamentalment a mesurar el rendiment òptic de les lents i dels objectius.
Consta d’una barra graduada degudament assentada, generalment de secció triangular per tal de minimitzar-ne les deformacions, al llarg de la qual hom fa córrer, variant la distància entre elles, les lents a estudiar, una font lluminosa i una pantalla, per tal de poder examinar la imatge de la font lluminosa, formada sobre la pantalla a través de les lents i així poder ajustar i equilibrar sistemes òptics
reflexió
![](/sites/default/files/media/FOTO/206567.jpg)
Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…