Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
aeràulica
Tecnologia
Ciència que tracta de la circulació dels gasos canalitzats a baixa pressió.
Les seves aplicacions pràctiques són l’estudi de les tècniques de ventilació, condicionament, aspiració i separació de pols, assecament i transport
màquina escombradora
Tecnologia
Màquina emprada per a escombrar superfícies molt extenses (grans locals, carrers, etc).
El seu funcionament pot ésser mecànic, per mitjà d’un raspall cilíndric, o bé per aspiració Sovint va proveïda d’uns aspersors per a evitar d’aixecar la pols
respiració
Tecnologia
Entrada i sortida lliure de l’aire en els espais tancats, en els dipòsits, etc.
En els dipòsits o tancs d’emmagatzematge de líquids volàtils la respiració permet l’aspiració o l’exhalació dels vapors quan les variacions de la temperatura ambient en modifiquen el volum i la tensió de vapor
pulsoreactor
Transports
Motor aeronàutic de propulsió per reacció de tipus atmosfèric en el qual la combustió té lloc de manera intermitent a una freqüència de l’ordre de 200 a 300 cicles per segon.
La compressió de l’aire de combustió és feta mitjançant la mateixa velocitat de l’aeronau Entre la boca d’aspiració i la cambra de combustió hi ha un conjunt de vàlvules de retenció per a impedir la sortida dels gasos de combustió
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
fràncic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del germànic occidental, parlada pels francs.
Els seus dialectes antics eren el ripuari, el del Mosella, el renà, el meridional i el de l’est En el domini galloromànic influí, segons alguns romanistes, sobre la diferenciació del francès respecte al galloromànic o occità diftongació en síllaba lliure, aspiració de la h- , certs mots, etc
embut de Büchner
© Bürkle
Química
Embut de porcellana que té un cos de forma cilíndrica separat del tub d’escolament per un fons pla amb forats.
És emprat als laboratoris per a filtrar al buit o per aspiració quan hom vol accelerar un procés de filtració El paper de filtre és adaptat al fons pla, i el líquid és succionat per la depressió que hom produeix en el recipient on hom connecta el tub d’escolament de l’embut
canari
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte castellà parlat a les illes Canàries.
Es caracteritza per l’allargament i l’obertura de la vocal tònica, l’aspiració de la f , la j , i la s implosiva, l’articulació predorsal de la s , la confusió de líquides implosives i la velarització de la n A un substrat guanxe s’ha superposat una llengua de fisonomia andalusa on s’entrecreuen mots occidentals lleonès, portuguès amb arcaismes castellans i americanismes amb mots africans
amor
Sociologia
Gran desig o interès.
En l’Antic Testament, cal distingir tres dimensions de l’amor l' amor de Déu a l’home , manifestat per les seves intervencions històriques alliberació d’Egipte, aliança al Sinaí, donació de la terra de Canaan, retorn de Babilònia, etc Déu es lliga amb Israel com un marit amb la muller L’amor de Déu a l’home no és solament el del creador a la seva obra sinó el de la mare al propi fill L' amor de l’home a Déu és una resposta a l’amor electiu de Déu, que no és estimat per les seves perfeccions sinó per les seves gestes històriques amb què s’ha compromès a favor de l’home Aquest amor no pot ésser…