Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
bec de lloro
Patologia humana
Osteòfit en forma de ganxo que apareix en els cossos vertebrals, simptomàtic de l’artrosi.
corneta de bec
Música
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol
gralla de bec groc
Gralla de bec groc
© Mathias Bigge
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de gairebé 40 cm, de plomatge negre, potes vermelles i bec groc.
És sociable i habita als Pirineus, als Alps, als Apenins i a les muntanyes altes de Iugoslàvia i de Grècia
gralla de bec vermell
Gralla de bec vermell
© Steve Johnson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 40 cm, de plomatge negre, de bec vermell, llarg, fi i corbat cap avall i de potes vermelles.
És sociable Habita a gairebé totes les muntanyes d’Euràsia
bufador
Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a…
ànec cullerot
Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc
durbec
Durbec
© Superbass
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 cm, que té el bec de forma cònica i gruixut, el coll curt i gros, la cua curta amb la punta blanca, i les ales de color negre blavós amb franges blanques.
És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques