Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
visitador | visitadora
Dret canònic
Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.
El deure de visitar corresponia al bisbe en la seva pròpia diòcesi, a l’arquebisbe en el territori de la seva metròpolis i als superiors religiosos o delegats seus als convents o monestirs de la seva jurisdicció Els prelats dels Països Catalans visitaren sovint el bisbat personalment, i, per privilegi de Benet XII 1336, que els permetia de rebre’n la paga, i la llei general, se serviren també de delegats, especialment ardiaques, degans i clergues del cercle episcopal
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal
pobre catòlic
Cristianisme
Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d'Osca amb antics valdesos convertits, homes i dones.
El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador
sinodalitat
Cristianisme
Forma d’exercici de la corresponsabilitat dins l’Església consistent a prendre decisions conjuntament tots els cristians —bisbes, capellans, religiosos i laics—.
La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999…
lloc insigne
Història del dret català
Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
Segons constitucions de Pere III a la cort de Cervera del 1359 i a la de Montsó del 1363, eren considerats llocs insignes les ciutats i les capitals de diòcesi, com Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic i Tortosa, i, a més, les viles de Perpinyà, Cervera, Puigcerdà i Vilafranca del Penedès En els llocs insignes, per a l’exercici de la judicatura, l’advocacia i la medicina, calia que els professionals tinguessin títol superior i posseïssin els llibres ordinaris de llur professió Dos furs d’Alfons III del 1329 havien establert idèntica exigència per a la ciutat i no tan…
consell presbiteral
Cristianisme
Organisme diocesà representant del presbiteri, per a ajudar amb els seus consells el bisbe en el govern de la diòcesi.
cardenal vicari
Cristianisme
Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus, centres d’…
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment…
vicari capitular
Dret canònic
Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.