Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
programari de gestió integrada
Electrònica i informàtica
Sistemes de programari modulars que donen resposta a l’automatització dels processos del negoci dins de les empreses.
Així, en comptes de disposar de gran quantitat d’aplicacions i programari aïllat, les solucions ERP ofereixen sistemes integrals que cobreixen totes les necessitats dels sistemes d’informació que una empresa o organització ha de gestionar, ja es tracti del sistema financer, la relació amb els clients, el control de vendes o bé la gestió del personal El terme ERP prové del mètode MRP planificació de recursos de fabricació, que fou emprat als anys setanta per la gestió de la planificació de la producció industrial També és conegut com a sistema de planificació de l’empresa
còmit
Història
Transports
Oficial d’un vaixell, responsable tècnic de la navegació.
Tingué al seu càrrec el comandament del vaixell fins al s XVI, que passà a dependre del capità com a cap militar i del patró com a responsable financer de l’empresa, i les seves funcions tendiren a restar reduïdes a la direcció de la maniobra i la propulsió del vaixell i al govern directe dels galiots El càrrec era proveït pel capità general de l’armada Des del s XIV era assistit per un sotacòmit, i als s XVII i XVIII, a més, per un còmit de mitjania Per a la formació de còmits hi hagué a Sevilla s XVII i XVIII un Colegio de Cómitres
plaça financera
Economia
Ciutat amb un pes financer important, que té borsa de valors, amb transaccions importants, i d’altres elements singulars del negoci financer (banca, institus oficials de crèdit, societat financeres).
L’existència de capacitat financera potencial de comportaments i de mecanismes en una ciutat, és una base per a l’atracció de més activitat, que desenvoluparà la plaça En funció de la tendència a la globalització econòmica, hi ha una concurrència creixent entre places financeres a nivell internacional
economista
Economia
Persona encarregada de l’assessorament econòmic o financer en una empresa o institució.
burgesia
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
assegurança de multiinversió
Economia
Assegurança de vida lligada a un fons d’inversió.
Aquest producte financer, d’àmplia implantació al Regne Unit, es basa en una assegurança de vida, les primes de la qual són invertides per la companyia en valors borsaris, immobiliaris, etc, si bé a l’Estat espanyol es tracta de fons d’inversió L’objectiu del producte és proporcionar al subscriptor millors beneficis que l’assegurança de vida tradicional, basada en un rendiment fix anual L’assegurança de multiinversió ofereix la possibilitat d’obtenir més guanys, si bé l’assegurat assumeix un risc superior, tot i que, com a mínim, l’asseguradora manté el compromís de cobertura en…
vendes
Economia
Xifra de negocis i, en general, del nivell d’activitat d’una empresa.
En aquest sentit, és important la seva diferenciació dels cobraments les vendes d’una empresa durant un període són les operacions d’aquest tipus efectuades prescindint de si n'ha cobrat l’import o no així, es diferencia comptablement entre ingrés , que és l’equivalent monetari de la venda, i cobrament , que es el reflex financer de l’ingrés, que pot ésser simultani a aquest o, més generalment, posterior El volum de vendes d’un període determinat és la variable base per a determinar el resultat de l’empresa durant aquest període resultat = vendes - cost propi dels elements venuts…
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els beneficis o…
descompte
Economia
Operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.
Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte — que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al seu venciment…
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer…