Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
caramelles
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles.
A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el Diumenge i el Dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament…
flageolet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una petita flauta de bec amb un nombre variable de forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part…
xàquera
Dansa i ball
Dansa valenciana, probablement del segle XVI, de tipus solemne, amb acompanyament de dolçaina i de tamborí.
Es dansa a la nit, cerimoniosament, al voltant d’una foguera A l’acabament les parelles desfilen davant l’instrumentista de dolçaina
timbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat, del tipus tambor amb dues membranes.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes És un dels instruments de percussió més usats arreu del món, amb notable i singular presència dins el conjunt dels instruments tradicionals catalans colles de grallers o dolçainers, per exemple Hom en fa servir de grossos i de petits com a solistes o bé com a acompanyants, segons el lloc i el costum Pel fet que el seu ús és tan estès, sovint és anomenat, de manera confusa i indistinta, tabal, tambor i, a vegades, tamborí El timbal consisteix en un tambor de…
broqueta
Música
Petit pal de fusta que serveix per a percudir el tamborí i altres tambors de reduïdes dimensions.
Vegeu baqueta
arin-arin
Dansa i ball
Ball lliure basc que és interpretat amb el txistu i el tamborí, o bé amb l’acordió.
música turca
Música
Art musical conreat pels diversos pobles turcs.
Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna s IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del s XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus i després en 24 Hi…
flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada, tradicional a tot el Principat.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla, que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Antigament, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El flabiol actual de la cobla de sardanes és afinat…
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…
contrapàs
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al…