Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
podadora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
viburn
Botànica
Nom dels arbusts pertanyents al gènere Viburnum, de la família de les caprifoliàcies.
corticícola
Ecologia
Dit de les plantes que viuen sobre les escorces d’arbres i arbusts.
dèutzia
Botànica
Jardineria
Nom d’alguns arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, conreats en jardineria.
espinar
Botànica
Formació vegetal esclarissada i semidesèrtica, constituïda per arbusts i mates punxosos de fulla petita.
Sol fer-se en àrees mediterrànies seques i càlides Al migjorn valencià es forma l' espinar alacantí de margalló i arçot , comunitat vegetal, natural, integrada per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals dominen el margalló i l’arçot
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten,…
acroide
Química
Resina de baix preu obtinguda de diverses espècies d’arbusts australians del gènere xanthorrhoea
(liliàcies).
És groga o vermella, d’olor balsàmica, soluble en alcohol i insoluble en hidrocarburs Les resines comercials contenen moltes impureses i es fonen, la groga a 97°C i la vermella a 110°C Són utilitzades per a la fabricació de vernissos i laques, especialment de color negre i com a substitutius de la colofònia en el lacre
boixeda
Geobotànica
Comunitat vegetal en la qual domina el boix, bé que hi solen abundar també arbusts caducifolis.
Les boixedes solen substituir, en sòls calcaris o almenys no àcids, rouredes destruïdes per l’home
marcgraviàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per unes 100 espècies de lianes o arbusts de l’Amèrica tropical.
anyil
Botànica
Gènere d’arbusts propis de països tropicals, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades.
D’algunes espècies I tinctoria, I suffruticosa, etc hom extreu la substància colorant dita indi o anyil/> Altres espècies de flors rosades o purpúries són conreades com a ornamentals