Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
harúspex
Esoterisme
Sacerdot romà, de tradició etrusca, que examinava les entranyes dels animals sacrificats, especialment el fetge, segons l’aspecte de les quals feia vaticinis.
Han restat fetges de fang i de bronze, amb inscripcions per a llur correcta interpretació
tallantar
Fer figures, adorns, de relleu (en una pedra, en un objecte de fusta, de bronze, etc).
sílex
Sílex
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars.
És una calcedònia opaca que es presenta en masses quasi sempre de color blanc, groc clar, gris o negre Acostuma a formar nòduls, però també apareix en capes extenses a les roques sedimentàries A causa de les seves característiques com l’abundància, la duresa, la fractura concoidal i les vores esmolades i tallants dels seus trossos, el sílex fou la primera matèria preferida per a fabricar instruments lítics durant l’anomenada edat de la pedra, del Paleolític més antic fins a l’aparició del coure i del bronze En aquest sentit hi ha pocs materials superiors o iguals com l’obsidiana…
centenionalis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Constantí el Gran i que fou encunyada fins després d’Arcadi.
Era de bronze amb un lleuger bany de plata, pesava entre 3,55 i 2,60 g i representava la centèsima part de la síliqua de plata
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Al s XVI, moneda de Nàpols.
Era de bronze i d’uns dos grams de pes Portava les lletres I i C de Joana i Carles I de Castella, i al revers, la creu de Jerusalem
aparell de gata
Transports
Aparell amb el qual, en els antics velers, era elevada l’àncora quan la cigala arribava a la superfície de l’aigua i hom la tenia així preparada per tal de tornar a fondejar, o bé era trincada al lloc pertinent per tal de sortir a la mar.
De fet, era un aparell reial en el qual el quadernal immòbil havia estat substituït pels ulls que, amb politges de bronze, hi havia a l’extrem exterior de la serviola
campana
Secció d’una campana
© fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
cora
Art
Estàtua femenina grega, de marbre pintat o bronze, característica de l’època arcaica (s. VII-VI aC).
Es presenta com a escultura aïllada o com a suport d’un objecte ornamental N'hi ha una variant dòrica, més austera, i una variant jònica, més graciosa
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…