Resultats de la cerca

Ocorren, quasi exclusivament, en les membranes cellulars i, en petites quantitats, en els greixos de dipòsit El teixit nerviós n'és especialment ric Químicament són diesters de l’àcid fosfòric, el qual esterifica, d’una banda, un dels alcohols colina, etanolamina, serina, inositol, etc, i de l’altra, la glicerina o bé l’esfingosina Un grup molt gran i molt variat de fosfolípids és constituït pels fosfoglicèrids o glicerilfosfàtids Les esfingomielines són fosfolípids que contenen esfingosina i que, per tant, formen part dels esfingolípids

En les ulceracions i estenosis provocades per l’exposició crònica al pH àcid del suc gàstric secundària a la incontinència de l’esfínter esofàgic inferior, s’hi afegeix una metaplàsia de l’epiteli escatós de l’esòfag, principalment cap a epiteli cilíndric, com el que hi ha a l’estómac, adquirint més resistència a l’agressió àcida Aquests canvis cellulars són concomitants amb la displàsia i a llarg termini poden evolucionar cap al carcinoma Això obliga a fer un acurat seguiment endoscòpic amb repetides biòpsies de l’esòfag i, si cal, un tractament quirúrgic

És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes

Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons

És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de profunda més…

La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…

A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%

Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels vegetals i en…

Els microcists s’associen mitjançant un llim viscós i formen eixams anomenats cossos fructífers Són típics dels mixobacterials

Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’adenosinatrifosfatasa, l’ATP-…