Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
pistola
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, semiautomàtica o automàtica, generalment de petites dimensions, que permet d’apuntar i disparar amb una sola mà i que va proveïda d’un carregador de petaca, allotjat a la culata, que pot contenir un nombre variable de bales.
Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles de poc abast…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així…
banderí
Militar
Soldat que fa de guia en les evolucions de la infanteria i per això porta un banderí o una banderola al capdamunt del fusell.
música de Castelló de la Plana
Música
Música desenvolupada a Castelló de la Plana (Plana Alta).
Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la…
grup
Militar
A l’artilleria, unitat tàctica formada per diverses bateries sota les ordres d’un tinent coronel o d’un comandant, que equival al batalló d’infanteria.
terç
Militar
A l’exèrcit espanyol, unitat de la guàrdia civil, la legió i la infanteria de marina l’entitat de la qual equival a la d’un regiment.
unitat tàctica
Militar
Part d’un cos de tropa que és presa com a base d’instrucció tàctica, com és ara el batalló en infanteria o l’esquadró en cavalleria.
peltasta
Història
A l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que portava una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat —la pelta— molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.
Com a cos de combat, els peltastes grecs foren organitzats per Ifícrates i assoliren una gran fama sobretot en les formacions militars de l’època hellenística
base de focs
Militar
Element de foc constituït per les armes pesants d’un batalló d’infanteria que reforça i complementa els focs d’artilleria o d’un grup de combat de sosteniment directe.
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria