Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
responsori
Música
Cristianisme
Peça litúrgica que consisteix en el cant d’uns versets, normalment de salm, per part del solista, al qual respon l’assemblea o el cor amb una tornada.
Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum…
teogonia
Religió
Genealogia dels déus.
2 Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més…
màscara ritual
© Fototeca.cat
Religió
Màscara emprada, en la major part de les religions primitives, en les funcions rituals.
D’un significat i una funció diferents, d’acord amb la configuració històrica de cada religió, normalment l’ús de les màscares implica el desig d’anullar o d’amagar temporalment la individualitat humana del subjecte i de substituir-la per personatges imaginaris, mitològics, déus, dimonis o animals El portador de la màscara representa, així, l’ésser figurat, i en les societats culturals arcaiques aquesta representació equival a una autèntica identificació, que fa assolir a la màscara, ultra el seu paper ritual, la funció d’ídol o simulacre diví Les màscares monstruoses tenen també…
molinisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina proposada per Luis de Molina per tal d’harmonitzar l’omnipotència divina i la llibertat humana i que centrà els grans debats del s XVII entorn de les qüestions de la gràcia, la predestinació i el lliure albir.
El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les…
possible
Filosofia
Allò que té possibilitat, que resta en possibilitat, sia simplement lògica o sia real i física.
El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a simplement…
xíl·luk
Etnologia
Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).
Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un…
prima
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
D’origen monàstic s V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard s XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963
nona
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
res
Ofici diví que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
tèrcia
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina