Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
art amerindi
Art
Art dels pobles amerindis, especialment dels precolombins.
Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una veritable…
sotaeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— no arriba, en valor absolut, a poder ésser representat amb xifres significatives en la notació numèrica escollida.
divisió
Matemàtiques
Operació aritmètica, inversa de la multiplicació, que consisteix, donats dos nombres a (el dividend) i b (el divisor), a trobar un nombre c (el quocient) tal, que el producte bxc sigui igual a a
.
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant sempre amb el…
instrucció de brancament
Electrònica i informàtica
Instrucció que especifica quina és la pròxima seqüència d’instruccions que cal executar si es compleixen certes condicions especificades en la instrucció (normalment el resultat d’una operació aritmètica o lògica o l’estat d’algun indicador).
En aquest cas hom parla de brancament condicional Si el pas a la seqüència especificada es fa sempre que es troba la instrucció hom parla de brancament incondicional
escola clàssica
Economia
Grup d’autors que formen l’eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l’obra d’Adam Smith La riquesa de les nacions.
Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció considerables,…
sobreeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues arts liberals…
càlcul de diferències
Matemàtiques
Estudi de les propietats d’una funció de la qual hom només coneix un conjunt finit de valors f(x0), f(x1), ..., f(xn), que corresponen als arguments x0, x1, ..., xn, els quals, habitualment, són presos en progressió aritmètica xr=x0+rϖ.
Hom defineix l’ operador diferència Δ, mitjançant l’expressió Δf x = f x + ϖ - f x , i l’ operador incremental E , definit per E ϖ f x = f x + ϖ = f x + Δ f x , de manera que E = 1+Δ Les propietats d’aquests permeten d’assolir el resultat següent, dit teorema de Gregory f x + nϖ = E nϖ f x = 1+Δ n f x , on, en l’última expressió, hom pot emprar la fórmula del binomi de Newton Aquests operadors poden expressar les diferències dividides Hom pot obtenir una aproximació polinòmica a la funció f x amb la fórmula d’interpolació de Newton en la qual, si f x és n vegades…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…