Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
tènia
Anatomia animal
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.
Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló amb el còlon transvers…
barra
Heràldica
Pal o faixa; és emprat especialment amb referència a les armes catalanes (barres catalanes).
burela
Heràldica
Faixa disminuïda i representada sempre en nombre parell, generalment sis, i a vegades vuit.
ventrera
Indumentària
Faixa per a abrigar o sostenir el ventre de l’home o de la dona.
imposta
Construcció i obres públiques
Faixa disposada a la façana d’un edifici a l’altura de cadascun dels pisos.
pal-semifaixa
Heràldica
Peça composta que resulta de la unió del pal i la meitat sinistra de la faixa.
viot
Indústria tèxtil
Cadascuna de les llistes de fils de color diferent dins una mateixa faixa, en l’ordissatge.
fris
Art
Construcció i obres públiques
Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
semifaixa-pal
Heràldica
Peça composta que resulta de la unió de la primera meitat de la faixa i del pal.
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús