Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
condeixeble | condeixebla
Company d’escola, d’estudis, sota un mateix mestre.
autodidaxi
Educació
Aprenentatge per un mateix, sense l’ajut d’un mestre.
És la base de loautoformació i aprofita les possibilitats del medi social, informal, quotidià, a partir de lectures, contactes o experiències L’educació formal ha de preparar per continuar la formació al llarg de tota la vida a través d’instruments públics de lliure accés com són les biblioteques, els mitjans de comunicació o internet
disciplina
Regla d’ensenyament imposada per un mestre als seus deixebles.
correu
Història
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre.
Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit, també, …
mamella
Transports
Dibuix en relleu fet damunt les fustes del buc, o amb planxes de fusta prima sobreposades, a la part exterior de la popa i damunt la cinta.
Ve a ésser la marca del mestre d’aixa que ha construït l’embarcació Cada mestre d’aixa té una marca pròpia, la qual li permet d’identificar sempre les embarcacions que ha construït
autodidacte | autodidacta
Persona que s’ha instruït sense l’ajut de cap mestre.
capmestre
Mestre major d’una colla de treballadors o d’artistes; director.
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…