Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de…
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central automàtica com a…
estomatòfits
Botànica
Grup taxonòmic d’embriòfits format per plantes amb fulles proveïdes d’estomes.
Inclou totes les plantes superiors llevat dels briòfits, els antoceròfits i els mercantiòfits
vaporador
Indústria tèxtil
Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.
Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una…
timó
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé manualment,…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en alguns casos és…
claqué
Dansa i ball
Dansa pròpia dels EUA consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques, dites claquetes claqueta Hom distingeix en el claqué dues modalitats l’americana, en la qual hom utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en la qual hom només empra els cops de taló per a indicar el final de les peces El claqué és anomenat en el seu país d’origen tap-dancing , i en el seu naixement hi concorren influències molt diverses, d’entre les quals semblen predominar les del zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels…
carrosseria
© Fototeca.cat
Transports
Part de l’automòbil que serveix per a allotjar-hi els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges.
Comprèn la carrosseria pròpiament dita, amb les portes i els vidres el frontal dels quals és anomenat parabrisa, el capó del motor, el portaequipatge i els parafangs La carrosseria, que sol ésser feta de planxes d’acer soldades, va muntada sobre el xassís Si aquest muntatge és rígid, de tal manera que es formi un conjunt, la carrosseria participa activament en la resistència a la deformació i és anomenada carrosseria monobuc o monobloc En alguns casos, la carrosseria sola, sense xassís, és la que forma el suport total del vehicle carrosseria autoportant Les carrosseries van entapissades per…
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…
ortòpters
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina