Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
genòmica comparativa
Biologia
Branca de la genòmica que analitza i compara el genoma de diferents espècies.
L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades
nucleòsid
Bioquímica
Cadascun dels composts naturals formats per la combinació d’un sucre, ribosa o 2-desoxiribosa, i una base purínica o pirimidínica.
L’enllaç C-N entre la base i el sucre format per deshidratació és N-glicosídic Els nucleòsids de la ribosa són part integrant dels àcids ribonucleics ARN, i els de la desoxiribosa formen part dels àcids desoxiribonucleics ADN Els nucleòsids són obtinguts a partir dels nucleòtids per eliminació del grup fosfat Els nucleòsids són més solubles en aigua que llurs bases corresponents, i són fàcilment separables i identificables per cromatografia
traducció
Biologia
Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids (codi genètic) gràcies al concurs dels ribosomes.
Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
rellotge molecular
Biologia
Hipòtesi que permet mesurar el temps transcorregut des de la divergència de dos llinatges actuals d’éssers vius a partir del seu darrer avantpassat comú.
Inclou la comparació de les seqüències homòlogues d’ADN d’organismes actuals i el comptatge de les diferències que s’han acumulat entre ells Si hom considera llargs períodes de temps, la taxa de canvis nucleotídics en zones no sotmeses a selecció és directament proporcional al temps transcorregut Tanmateix, atesa la dificultat d’establir la manca absoluta de selecció sobre les seqüències analitzades, cal fer calibracions a partir d’espècies el temps de divergència de les quals ha estat prèviament establert a partir del registre fòssil
autoanticòs
Immunologia
Anticòs actiu enfront d’un autoantigen que prèviament ha determinat la seva formació.
Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes,…
gen saltador
Biologia
Segment d’ADN especialitzat que pot transposar-se o saltar, i situar-se a qualsevol altra molècula d’ADN.
Aquest gen pot trobar-se dins un plasmidi intacte o bé dins un cromosoma bacterià La seva importància està en la ràpida transmissió de caràcters adaptatius, quan estan associats a plasmidis, com ha estat observat en plasmidis que confereixen la resistència als agents antimicrobians
desoxiribonucleasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi d’enllaços d’èster fosfòric entre els mononucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic en qualsevol punt de la cadena; són, doncs, endonucleases.
La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN
concatèmer
Biologia
Estructura de ADN constituïda per molècules repetides linealment.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina