Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
estructura
Psicologia
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de…
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
dansa
Literatura
Composició poètica provençal de finalitat bàsicament coreogràfica.
És formada per un refrany i tres cobles, la primera part de les quals és formalment autònoma, i la segona — cauda — rima amb el refrany i, si n'hi ha, amb la tornada És molt similar al virelai francès Introduïda a Catalunya, s’hi ha mantingut en la viva tradició dels goigs, que en conserven la mètrica i l’estructura, bé que amb un nombre variable d’estrofes i l’addició de l’endreça i la tornada És semblant, pels mateixos motius de derivació, al villancico castellà, en el qual hi ha preferència per les tornades de tres versos
subgrup
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt H d’un grup (G, E) tal, que és estable per a l’operació del grup i té estructura de grup mitjançant aquesta operació induïda.
És un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany El conjunt d’enters amb l’operació addició és un subgrup del grup additiu de nombres racionals Si hom divideix l’ordre de G grup per l’ordre de H, el quocient és anomenat índex de H en G o, simplement, índex de H Segons el teorema de Lagrange, si un grup G té ordre finit i H és qualsevol subgrup de G, l’ordre de G és el producte de l’ordre de H per l’índex de H
sinergisme
Farmàcia
Efecte terapèutic augmentat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d’acció similar.
En el cas d’administració simultània dos antibiòtics, dos analgèsics, dos hipnòtics, etc, es poden presentar tres casos en primer lloc, que l’efecte sigui la suma dels efectes individuals hom diu, aleshores, que hi ha addició en segon lloc, que l’efecte sigui més intens que la suma dels efectes individuals hom diu que hi ha, pròpiament, sinergisme i, en tercer lloc, que l’efecte sigui inferior a la suma dels efectes individuals i en aquest cas hom diu que hi ha antagonisme Un cas de sinergisme es dóna en l’associació de la penicillina amb l’estreptomicina
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
bentonita
Mineralogia i petrografia
Argila nativa col·loidal constituïda principalment per montmoril·lonita, amb impureses abundants, procedent de la meteorització de materials volcànics.
Absorbeix quantitats importants d’aigua i forma gels, l’estabilitat dels quals és augmentada per addició d’àlcalis, com l’òxid de magnesi Té propietats fortament absorbents, especialment després de determinats processos d’activació, les quals determinen les seves aplicacions principals com a descolorant emprat en la clarificació d’oli i de vi, com a suport de catalitzadors, per a emulsionar oli i asfalt, com a additiu alimentari, com a diluent de productes emprats en tractaments fitosanitaris, com a càrrega i abrasiu en una gran varietat de productes i com a llot de perforació…
epigenètica
Biologia
Part de la biologia que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència de l’ADN.
Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur expressió gènica i d…
hidrogenació
Química
Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.
Hom pot diferenciar-ne dos tipus la d’addició o de saturació , en la qual l’hidrogen s’afegeix a un doble o triple enllaç sense trencar-lo, i la destructiva o hidrogenòlisi Els composts acetilènics fixen amb facilitat dues molècules d’hidrogen en presència d’un catalitzador, i els composts carbonilats, com els aldehids i les cetones, són reduïts amb facilitat a l’alcohol corresponent La hidrogenació catalítica és la producció de combustibles líquids per hidrogenòlisi del carbó Fou emprada durant la Segona Guerra Mundial i té aplicació en l’obtenció de l’alcohol metílic i…
deslletament
Ramaderia
Final del període d’alletament natural.
Varia segons les espècies En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel Per a enllaçar amb el període d’alimentació normal d’animal adult hom empra llet artificial o pinso d’alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l’addició d’aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc En les explotacions tradicionals les cries són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina