Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al s III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc s II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu s II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles Importants…
estel circumpolar
Astronomia
Estel que acompleix la seva culminació inferior pel meridià d’un lloc geogràfic per sobre l’horitzó del lloc.
És visible sempre
inclinació magnètica
Geologia
Angle que forma l’agulla magnètica, que pot girar en el pla del meridià magnètic, amb el pla horitzontal.
aurora polar
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC161561_IMAGEBANK-SWEDEN1305.jpg)
Aurora polar a Suècia
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Meteorologia
Meteor lluminós que es produeix a l’alta atmosfera, prop de les regions polars, d’origen lligat a emissions solars.
Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…
digressió
![](/sites/default/files/media/FOTO/digressió.jpg)
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
antec | anteca
Geografia
En la geografia dels grecs antics, dit de la persona que és situada en el mateix meridià però en paral·lels oposats equidistants de l’equador.
azimut
Electrònica i informàtica
Fixats una antena determinada i un punt qualsevol, angle format entre la direcció des d’aquest punt cap a l’antena i la direcció del meridià.
altura circummeridiana
Astronomia
Altura d’un astre que es troba prop del meridià del lloc, presa en un moment en què l’ angle al pol
és inferior als 16 minuts.
Alplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana
altura extrameridiana
Astronomia
Altura d’un astre que es troba prop del meridià del lloc, presa en un moment en què l’ angle al pol
és superior als 16 minuts.
Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana Ofereix menys garantia que l’altura circummeridiana