Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i compromís polític…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
fanzín
Revista de poca difusió i realitzada amb pocs mitjans pels aficionats a determinats temes culturals, especialment música, cinema, còmic, ciència-ficció, etc.
vorticisme
Art
Literatura
Moviment intel·lectual i artístic nascut a Anglaterra amb caràcter polèmic i amb projectes de renovació.
El seu naixement fou obra de l’artista abstracte Percy Wyndham Lewis, amb la publicació, el 1914, de la revista Blast A Review of the Great English Vortex , de la qual sortiren només dos números S'hi declarà partidari d’una estètica apropiada per a la societat moderna, en lluita amb els moviments anteriors i en contra del conservadorisme anglès El vorticisme no tenia cap doctrina concreta, i preparà el terreny per als moviments posteriors El parallelisme que existeix entre vorticisme i suprematisme és degut, probablement, al fet que tots dos foren influïts pel cubisme i el…
música xilena
Música
Art musical conreat a Xile.
Ultra la música autòctona, d’una gran riquesa rítmica i sobrietat melòdica, encara ben viva entre els indis araucans, Xile posseeix un repertori tradicional de música popular molt ric, dins el qual es destaca la cueca , dansa nacional cantada Un dels primers compositors és José Zapiola, autor de música eclesiàstica i d’himnes cívics la seva personalitat dominà la vida musical xilena del s XIX Elscompositors més significatius de la música xilena del s XX són Enrique Soro 1884-1954, Alfonso Leng 1884, Pedro Humberto Allende 1885-1966, Carlos Isamitt 1887 i Domingo Santa Cruz 1899 El relleu…
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant el vers o…
grup d’afinitat anarquista
Política
Sociologia
Nucli bàsic de l’organització dels anarquistes espanyols.
Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència així el grup d’"El Productor”, 1887-93 o també el de “La Revista Blanca”, etc, però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros Altres grups…
musicologia
Música
Conjunt de disciplines que estudien la música com a fet de cultura.
Comprèn nombroses branques que són objecte d’una gran especialització l’estètica i la sociologia musicals, la fisiologia i la psicologia del so, la mecànica dels instruments, l’etnologia musical i la branca històrica, que estudia l’evolució del ritme, de la melodia, del contrapunt, de l’harmonia dels sistemes, les formes i els gèneres musicals, així com l’evolució dels instruments La paraula alemanya Musikwissenschaft , o ‘ciència de la música’, fou emprada per primer cop per Friedrich Chrysander en el pròleg del Jahrbuchmusikwissenschaftlich ‘Anuari de la ciència musical’, publicat a…
miracle
Teatre
Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant, en taulats (altars) instal·lats al carrer i presidits per una imatge del taumaturg, que hi és duta en processó.
N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…
literatura popular eivissenca
Literatura catalana
Literatura popular pròpia de l’illa d’Eivissa.
Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina