Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
sàser
Física
Aparell capaç de produir oscil·lacions altament coherents de so, de manera anàloga a com un làser és capaç de produir-ne amb llum.
El 2006 un equip de científics anglesos i ucraïnesos publicà un article en què afirmava haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació elèctrica d’un metamaterial format per un semiconductor i un aïllant alternats en una pila d’una cinquantena de capes d’un sol àtom d’alt cadascuna, que amplifica un so, també a partir d’una vibració quantitzada, amb una freqüència prop dels 440 GHz El 2010 un grup de científics de Califòrnia publicaren haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació mecànica, efectuada per un làser òptic, d’un parell de peces tòriques separades un…
tevatró
Física
Sincrotró del Laboratori Nacional Fermi, Illinois, EUA.
Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva collisió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV
qubit
Física
Unitat de mesura del contingut de la informació quàntica d’un missatge.
Equival als dos estats propis d’informació en un sistema que tan sols pugui ser descrit correctament mitjançant la mecànica quàntica, anomenats |0 > i |1 > , i a un tercer estat de superposició quàntica fruit de la superposició dels altres dos, i que permet operacions lògiques que no permet un bit clàssic
plasmònica
Física
Tecnologia que relaciona la fotònica i la nanoelectrònica.
Aprofita els processos d’interacció entre fotons i electrons de conducció en la interfase d’un element metàllic i d’un metamaterial dielèctric, que s’interpreten postulant l’existència de plasmons i polaritons, i que permeten la transmissió i el processament d’informació
piezoresistència
Física
Característica del cos que s’oposa de manera variable al pas del corrent elèctric segons la força mecànica a la que sigui sotmès.
Aquesta característica fou estudiada des de mitjan segle XX en cristalls de silici i de germani sotmesos a dopatge, i s’aprofità per a desenvolupar elements de circuit elèctric que exercien de sensors mecànics, sobretot a partir de silici Aquests sensors foren perfeccionats i miniaturitzats mitjançant processos nanotecnològics fins a esdevenir sistemes microelectromecànics MEMS al final del mateix segle, i es continua investigant per optimitzar el funcionament dels transistors de silici El 2006 un equip de físics dels EUA afirmaren observar el que anomenaren piezoresistència gegant…
nanofotònica
Física
Branca de l’òptica que estudia el comportament de la llum i les seves interaccions amb la matèria a escala nanomètrica, molt especialment entre la llum coherent i els metamaterials fabricats mitjançant processos nanotecnològics.
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
mesura dèbil
Física
Tècnica del camp de la mecànica quàntica que permet mesurar una variable d’un sistema quàntic sense pertorbar-lo de manera apreciable.
El 2011 un equip de físics canadencs aconseguí mesurar amb aquesta tècnica el moment i la posició de fotons individuals mitjançant un experiment amb un interferòmetre de doble escletxa Aquesta fita no contradiu el principi d’incertesa enunciat per Heisemberg
màquina quàntica
Física
Màquina que efectua moviments que tan sols poden ser explicats per la mecànica quàntica.
El 2009 un equip de físics dels Estats Units dissenyà i construí la primera màquina quàntica de la història, constituïda per una paleta metàllica semiconductora nitrur d’alumini recobert d’alumini refredada fins prop de 0 K i capaç de moure’s per efecte d’una quantitat mínima d’energia, i que de resultes d’això pot trobar-se en dos estats simultàniament
memristor
Física
Element d’un circuït elèctric passiu caracteritzat pel fet de posseir una resistència que varia en funció del corrent que hi passa, essent capaç d’emmagatzemar informació.
Fou descrit teòricament el 1971 El 2008 fou desenvolupat per primer cop als laboratoris d’una empresa privada als Estats Units mitjançant la unió d’una capa de diòxid de titani sotmès a dopatge a una capa del mateix material sense dopar Hom estudia la utilització d’aquest element en el desenvolupament de memòries electròniques més eficients i en la construcció d’ordinadors i xarxes informàtiques que funcionin de manera similar al dels circuits neuronals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina